---

Potser em deixin les paraules,
O potser em deixeu vosaltres,
O només els anys em posin
A mercè d'alguna onada,
A mercè d'alguna onada...

Mentre tot això m'arriba,
Que a la força ha d'arribar-me,
Potser tingui temps encara
De robar-li a la vida
I, així, omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba...
Vida...! Vida...!

Encara veig, a vegades,
A vegades veig encara
Els meus ulls d'infant, que busquen,
Més enllà del glaç del vidre,
Un color a la tramuntana.

M'han dit les veus assenyades
Que és inútil cansar-me;
Però a mi un somni mai no em cansa
I, malgrat la meva barba,
Sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara...
Vida...! Vida...!

Si em faig vell en les paraules,
Si em faig vell en les paraules
Prego que tanqueu la porta
I fugiu de l'enyorança
D'una veu que ja s'apaga!

Que a mi no m'ha de fer pena,
Que a mi no em farà cap pena
I aniré de branca en branca
Per sentir allò que canten
Nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no m'ha de fer pena...
És vida...! Vida...!

Si la mort ve a cercar-me,
Si la mort ve a cercar-me
Té permís per entrar a casa,
Però que sàpiga des d'ara
Que mai no podré estimar-la.

I si amb ella he d'anar-me'n,
I si amb ella he d'anar-me'n,
Tot allò que de mi resti
(Siguin cucs o sigui cendra
O un record del meu viatge),
Vull que cantin aquest signe...
Vida...! Vida...!

Potser em deixin les paraules,
O potser em deixeu vosaltres,
O només els anys em posin
A mercè d'alguna onada,
A mercè d'alguna onada...

Mentre tot això m'arriba...
Vida...! Vida...!

Mentre tot això m'arriba...
Vida...! Vida...!

---

Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.