---

[Parlat:]
Vaig obrir la porta
I teníeu les mans enllaçades.
La vergonya del gest,
I vàreu separar tanta tendresa...
Miràreu amb el cap baix
I, com si res no hagués passat:
«Hola Lluís, i com vas?»

Pensàreu que tant grans
No cal fer aquestes coses,
Pensàreu que, amb l'edat,
No té l'encant dels joves;
Que, què dirà la gent?
Millor ésser més discrets!.

No us vaig saber dir
Com m'agradava veure-us!
No vaig saber com dir
Que el vostre goig, tant tímid,
Obria espais d'amor
On hi era escrit que...

Vell és tant bell!
Vell és tan bell
Que s'obren els límits
Del temps, de l'art,
Del cant,
De mi i de tu i del món...
La vida!

[Parlat:]
Avui us recordo
Només així... Només...
Ara que vivim entre les ombres,
Fent i refent el verb estimar
Amb l'art d'una rara saviesa;
Sabent morir a cada moment
I ésser al costat, per sempre...

Us diuen que, tant grans,
No cal fer aquestes coses.
Us diuen que, amb l'edat,
No hi ha l'encant dels joves;
Que què us dirà la gent?
«Millor sigueu discrets...»

No vaig saber-vos dir
Com m'agradava veure-us!
No vaig saber com dir
Que el vostre goig, tant tímid,
Al món li proclamava
El vostre dret a dir:

Vell és tant bell!
Vell és tan bell
Que s'obren els límits
Del temps, de l'art,
Del cant,
De mi i de tu i del món...
La vida!

Vell és tant bell!
Vell és tant bell
Que s'omplen les línies
Del temps, de l'art,
Del cant,
De mi i de tu i del món...
La vida...

---

Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.