---

Una finestra al mar,
Una mirada...
I veure el món passar
Entre les barques i tu.
Jugar amb l'atzar quan pinta
El blau dels blaus,
Amb crestes blanques.

Una finestra al mar
I aquella xarxa,
Per llençar-la als estels
Dels sentiments
Que hem perdut,
I no poder salpar mai més
Per un embruix i una aigua clara.

Què deu ser de na Antònia,
Que a Xefalú té casa?
Va obrir les seves portes
A cinc infants d'Albània,
Com una antiga deessa
Qui encara creu amb l'ara!
Els pescadors l'estimen
I li deixen les xarxes
Amb mirallets de plata.

Una finestra al mar
I perdre l'àncora,
I enderrocar tants fars
I abjurar dels astres
Amb tu, per fer del nostre demà
El fruit d'un art
Imprevisible.

Una finestra al mar,
Petita i blanca,
Que ens obligui a somniar
Dellà dels nostres absurds;
Dellà d'aquest jo petit
Que ens omple el cor
Però ens buida l'ànima.

Què deu pensar en Samir
Dalt el minaret a Tànger?
Els peus damunt la misèria
I els ulls somniant Espanya;
Despullarà el seu cos tant bell
I el llençarà a les aigües.
Déus facin que amb la força
D'enyors i de nostàlgies,
Pugui ormejar una barca...

Una finestra al mar,
Perquè l'habitin
Els teus ulls inventant
Espais i límits de llum,
Mentre un nen s'endormisca
Tot sentint
Com na Nena canta.

Què se n'ha fet d'en Giannis,
Qui va marxar d'Icària
Per anar a la plaça Omònia
I comprar una maragda?
Tant temps, tantes pregàries
I no ha tornat encara!
Presoner d'un cos insospitat,
D'un desig que no esperava...

Una finestra al mar...
Una mirada
I una olivera en pau:
Tot just a l'angle!
Una finestra al mar,
Petita i blanca,
Que ens obligui a somniar...

---

Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.