Estimo aquesta terra Com un amant fidel i ardent. Aquesta terra meva, Que cada jorn m'encén i em pren: Pell a pell ens compartim, Cos a cos ens aprenem I el desig, ens manté vius els somnis!
Aquesta terra adusta, Mirada bruna i llavis plens, La sento aquí al meu ventre Com si, dins meu, hi fes arrels. Tornaveu del solituds, Pas a pas la reconec I en l'amor la sento altiva i tendra.
La meva terra em porta Camins enllà de mi mateix. Reposo quan la miro; Quan en sóc lluny tot m'entristeix! Solc a solc la sento endins, Pel desig se'm fa present Que el meu cor sense ella no batega...
El Molló ens duu la vida, La Teixeta, l'amor I les Marrades, l'oblit... L'oblit del Nord!
La Sentiu crida a un somni Amarat de claror; Però les Marrades, l'oblit... L'oblit del Nord!
Marxaré d'aquí Quan m'ompli el cor un matí frondós i clar. Deixaré aquest lloc: Hi ha tanta vida que espera món enllà! Pels sentits encara vius, L'horitzó serà un reclam On trobar la força per alçar-me.
No podrà l'enyor Vinclar l'anhel que m'empeny i em fa vibrar. Oblidar el retorn, Serà un espai de silenci i llibertat: No hi haurà gest ni desig, Ni un camí, ni cap afany Prou intens per fer-me tornar enrere!
El Molló ens duu la vida, La Teixeta, l'amor I les Marrades, l'oblit... L'oblit del Nord!
La Sentiu crida a un somni Amarat de claror; Però les Marrades, l'oblit... L'oblit del Nord!Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
