Tot era a punt per poder oblidar-se
Quan, de puntetes, passés el temps
Mentre vestíem, prudents,
Els adéus d'un matí...
Cap déu no feia preveure res... Res
Que anés enllà d'un moment bonic;
Però el mag que inventa el destí
Va creuar els camins.
I ara anem de costat
Fins al mai... Fins al mai...
Obrint ales als déus
Com el vent, com el vent que m'empeny...
No t'esperava, ni era el temps
Pels sentiments que enxarxen els cors;
Jo anava cap a un Ponent
On els déus m'hi fan lloc.
Avui, ets mar on el meu llagut
Omple la vela només amb tu,
Alè que no eres en mi, ni previst,
Ni volgut...
Anem junts, poc a poc
Més que mai... Més que mai...
I ens sabem pel demà,
Sempre a prop, sempre a prop.
Anem... Encara hi tinc, dins algun cel,
Velles joguines d'altres temps,
Ombres de lluna i foc d'estels:
Anem, junts... Junts!
Anem... Si el cos em dóna encara un gest
Serà per tu i teu només!
Per tornar a aprendre l'art d'un bes,
Anem junts... Junts, anem!
Tot era a punt per poder oblidar-se
Mentre vestíem, prudents,
Però el mag que inventa el destí
Va creuar els camins!
Vés...
Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa. |
|
