---

Nin non, nin non... Maria,
Ma nina de cabells d'or.
Nin non, nin non... Petita
Cançó del meu bressol.

I mentre tu somnies
La vida em duu de la mà,
Però, quan soneta tinga,
Vindré al teu costat.

I si mai el fred
D'un matí d'Hivern
T'acarona els llençols,
Buscaré al llevant
El sol més radiant,
Perquè escalfi el teu cos.

El gran lledoner
Guardarà fullam,
Perquè hi dormin ocells.
Si et desvetlla un joc,
Omplirem d'estels
El teu sostre immens.

Nin non, nin non... Maria,
Ma nina de cabells d'or.
Que quan soneta tinga,
Vindré al teu bressol.

Dels tirabuixons
T'hi he de penjar estels
Perquè encisis els déus;
I així, engelosir
Un dimoni expert
Que et proposi els inferns.

Que, sovint, el cel
És tirant a fred
Pels teus somnis d'infant.
I cal escalfar
L'àvid pensament
Amb calderes roents.

Adéu, adéu... Maria,
La vida em duu de la mà...
Però, quan soneta tinga,
Vindré al teu costat!

---

Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.