Maremar, feu-vos present a l'altar del meu paisatge... Maremar, que els antics déus avui són molt lluny de casa. Un tro per la recança, un port per la ferida, i per l'amor, la cala.
Maremar, doneu-nos vent: hi ha demà i vela blanca. Maremar, i si pot ser ni oragà, ni massa calma. Que el temps és curt i passa com una estranya dansa de pas sense petjada.
Corre, que ve l'aire! Mira com ve l'aire que et vol convidar al seu ball. Corre, que ve l'aire! Gira i vés enlaire, núvol d'esperança blanc!
Pren-lo i embriaga't amb la seva flaire com només ho fa un amant. Mira com ve l'aire que et vol convidar al seu ball.
Pren-lo i embriaga't... Pren-lo i embriaga't com només ho fa un amant. Mira com ve l'aire! Gira i vés enlaire, núvol d'esperança blanc!
Maremar, doneu-nos pau, però amb el tremp de l'olivera. Que no posa mai el seu ramatge verd-blau a la mà d'aquell que la voldria sotmesa. Que omplim d'estels la barca, però que un pesat bagatge no ens malmeni les xarxes.
Pren-lo i embriaga't... Pren-lo i embriaga't com només ho fa un amant. Amb la seva flaire gira i vés enlaire, núvol d'esperança blanc!
Mira com ve l'aire! Gira i vés enlaire, que et vol convidar al seu ball. Pren-lo i embriaga't com només ho fa un amant.
Amb la seva flaire gira i vés enlaire, núvol d'esperança blanc! Mira com ve l'aire! Pren-lo i embriaga't com només ho fa un amant...Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
