Em pregunto per què Mai no sabré comprendre Que, darrere el somrís d'un infant, sempre Hi ha l'esglai d'algú que ens deixa. Em pregunto per què No sabré mai comprendre Que, el preu d'aquest fusell, és el cos Que, la fam, va ajaient a la terra. Ni el cinisme d'aquells qui encadenen El cos dels que van estimar-se, Ni els qui, en nom d'algun déu, Crucifiquen de nou quan amaguen i callen. En nom de qui, perdó ens demanen? De qui... El nom? Em pregunto per què Mai no sabré comprendre Que l'adéu d'un amor, faci sempre Oblidar tants moments de tendresa. Em pregunto per què No sabré mai comprendre Per què el meu benestar, serà sempre La torna de la teva pobresa. Ni els lladres de somnis qui, incapaços com són, Del demà que ens encisa Fan llur mediocritat, mercadejant fracàs En nom de realisme. No trobaran perdó en els seus vespres! Mai...! Que l'adéu d'un amor, faci sempre Oblidar tants moments de tendresa... Ni el cinisme d'aquells qui encadenen El cos dels que van estimar-se, Ni els que, en nom d'algun déu, Crucifiquen de nou quan amaguen i callen. Ni els lladres de somnis qui, incapaços com són, Del demà que ens encisa Fan llur mediocritat, mercadejant fracàs En nom de realisme. Ni que un braç justicier Vingut del fons del mar, No executi, solemne, als qui amb i pel poder, Bavegen sobre els pits destripats per la guerra... En nom de qui, perdó...? No trobaran perdo! Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa. |
|