I tanmateix la gent se'n va per sempre més Tot deixant un regust amarg pels espais de l'ànima. Així, aprenem que, en viure, anem morint I ens corprèn que aquesta llei sigui tant certa. Ai, amor! Si per amor pogués fugir d'aquí Fins aquell mon Paradís de ribes serenes, Tornaria a obrir amb plenitud les ales blanques del demà Per sempre més... Per sempre més Amb tu... Amb tu...
Així, doncs, buido les maletes per l'adéu, Desfaig els pobres cabdells que a la terra em lliguen. Viuré mirant-te els ulls, que solsament És dins ells que puc gaudir del gest de viure... Ai, amor! Si per amor pogués tornar a sentir La forta passió i la pell de tantes absències, Tornaria a obrir amb plenitud les ales del blanques demà Per sempre més... Per sempre més amb tu... Per sempre més amb tu...!
Tot el que et dic no té sentit si hi sóc, dempeus, Però és clar com la llum del mar si remo la barca. Jo vinc d'un món de gestes i naufragis, I m'agrada si el meu cant commou l'oratge! Ai, amor! Si per amor pogués deixar-ho tot, Tot cremant tots els meus ahirs per tornar a renéixer, Obriria amb lenta plenitud les ales blanques del demà Per sempre més... Per sempre més amb tu...
I tanmateix la gent se'n va... Se'n va per sempre més! I tanmateix, i tanmateix, Oh, se'n va, se'n va! I tanmateix...Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
