---

Perquè arriba la llum
On hi havia sols ombres,
Potser és hora de dir
Que, l'esperança nova,
No ens esborra el record
Dels qui han mort en silenci
Dins llits de solitud
I llençols de vergonya,
Amb un dolor atroç
Per tot l'abandó nostre.

Perquè arriba la llum
On hi havia sols ombres,
Obrim portes al cant
D'una esperança nova!
Però, sentim l'aflicció
De l'Àfrica qui ens crida:
Qui és pobre en diners
No es pot comprar la vida!
Quan la misèria es déu
I la mort una eixida,
Fem de la nostra sort
La dissort compartida...

[Tornada:]
Però, tu i jo podem ser llum pels qui lluiten
I han pogut vèncer la mort, però no el rebuig...
I esperen, sempre esperen la nostra mà feta llum!
Que tu i jo tenim l'amor, la llum bona;
I potser la malaltia és, sobretot,
La por nostra, la vergonya
Amb què encerclem llur dolor...

Perquè arriba la llum
On hi havia sols ombres,
Potser és hora de dir
Que, l'esperança nova,
No esborra el turment
Dels qui moren silents
Dins llits de solitud
I llençols de vergonya,
Amb un dolor atroç
Per tot l'abandó nostre.

Perquè hi ha un poc de llum
On hi havia sols ombres,
Caldrà doncs, que refem
El sentit de les coses:
Fer del sexe i l'amor
Un tresor sense normes;
Un espai generós,
Un sopluig per la joia!
És així de senzill:
Cap secret ens fa nosa
I obrim portes al cant
Per poder dir amb més força...!

[Tornada:]
Però, tu i jo podem ser llum pels qui lluiten
I han pogut vèncer la mort, però no el rebuig...
I esperen, sempre esperen la nostra mà feta llum!
Que tu i jo tenim l'amor, la llum bona;
I potser la malaltia és, sobretot,
La por nostra, la vergonya
Amb què encerclem llur dolor...

---

Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.