Hauran quedat els fulls oberts Damunt la taula que, potser, T'espera encara en un retorn incert.. El vell Kavafis i també El teu Poeta qui, a l'Alguer, Ens va commoure més enllà del cor.
Amb mi, aprengueres de la mar. Jo, amb tu, el sentit de cada far... I així plegats, vam ormejar un bell port On la paraula i la passió, Els déus, uns versos i aquell cos Aixoplugaren somnis i cançons.
Ara sols resta la música, Eudald! Ah, si no fos per la música, Eudald! Que ens obre empares A tantes ànsies, Que omplen d'angoixa el cor.
Mira com sona la música, Eudald! Encara ens resta la música, Eudald! Perquè ens commogui, Perquè ens uneixi, Perquè ens trasmudi enllà I més lluny... Lluny i enllà quan...
Amami, Alfredo! I rodi el món... Fa tant de fred, al cor, Si ens deixes sols.
I així, tossuts, anem sempre endavant Per por de morir-nos d'enyor i amistat En veient com l'amic se'n va...
Vivim com si no fos morint, Que anem menant aquest camí A un horitzó d'absències infinit... Tu hi ets i em veus com vaig venint: Fes-me un recer Eudald, amic! I encetarem el joc dels vells marins.
A Ítaca el gest pel bell retorn; A Amalfi el full on deixar un nom I, a Ponça, el cau per viure en pau la mort. I si, cansats d'eternitat A Folégandros fem un tast, Ja saps: la plaça on hi reposa el món!
Ah, si no fos per la música, Eudald! Mira com sona la música, Eudald! Que ens posa l'aire Sota les ales I, així, ens permet el vol...
Ah, que no pari la música, Eudald! Que se'ns emporti la música, Eudald! Perquè ens commogui, Perquè ens exalti, Perquè ens trasmudi enllà I més lluny... Lluny i enllà quan...
Amami, Alfredo! I rodi el món... Fa tant de fred, al cor, Si em deixes sol..
Així, cansats i amarats de records, Seguim inventant-nos que hi ha un horitzó, Només per oblidar la mort...
Una cançó d'enyor Com una bressola Perquè t'acaroni el cor En les llargues hores...Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
