Al Cafè Antic, quan la cervesa Desvetlla somnis pels senzills, Pugem les vinyes amb les estrelles I fem l'amor als déus humils
Ella té uns ulls de poesia, Tu el cos de cirerer florit; Qualcuns festegen na Maria Mentre jo et guanyo al parxís.
Però a Bòsnia ja no hi neixen les flors, Mentre aquí és Maig i en Sergi canta... Plora el vent i ens sagna el cor Per tant d'horror que ens separa!
Europa creix sobre els vostres morts, Mercadejant sense vergonya; Però la fredor d'aquest guinyol Mai no hi serà, al cafè nostre.
Al Cafè Antic, el fum s'emporta Temors i angoixes nit enllà, Mentre amb el ritme de les converses Roden les boles del billar.
I, quan la lluna a Sant Antoni Busca el seu lloc entre els xiprers, El poble sembla que se n'adoni Que és allà dalt només per ell...
Però a Rio encara hi maten infants I algú ha pagat per cada bala: Compra el seu viure el poderós Assassinant la misèria!
La nit estén el seu trist parany Sobre els "meninos" qui tremolen... Rostres que escruten la foscor Cercant l'amor que enlloc troben.
Al Cafè Antic el temps reposa, I els dits no en compten el neguit Perquè, les cartes damunt el marbre, Fan un dibuix massa bonic.
Temps a venir quan la tendresa De tots plegats sigui el coixí; Unint els somnis amb les estrelles, Recordarem el Cafè Antic...Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
