Era el segle XIX, el seu nom Joan Serra bandoler per vocació, el seu mot: en La Pera.
Li agradava la sang ben fresca i ben nova per ferides brollant i embrutint la roba.
Se sentien cridar a les víctimes boges per la por i el dolor "pietat, pietat!"
- No em mateu! Jo tinc dos fills i una esposa. Us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga!
- No em mateu! Us demano per ma mare. - Reseu l'últim "crec en Déu." - Pietat, pietat!
I poc a poc va clavant-li punyalades, el seu mot era "en La Pera," bandoler per vocació.
L'endemà davant la Verge del Carme hi ha un home que està pregant de dos ciris encén la flama.
I així, per camins i muntanyes se senten els forts crits de la gent que en La Pera mata.
- No em mateu! Jo tinc dos fills i una esposa. Us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga!
- No em mateu! Us demano per ma mare. - Reseu l'últim "crec en Déu." - Pietat, pietat!
I altra cop la Verge té una plegaria i per l'ànima d'un mort dos ciris ja tenen flama.
Però en Joan Serra avui ja no ha tingut sort dos soldats l'han agafat i ara resta entre barrots.
I tothom de bon matí veu la forca preparada, en Lapera dóna un crit es la última plegaria.
- Quan jo sigui ben mort i penjat de l'alta forca i defalleixi mon cor i m'aneu a posar a la fossa que algú resi una plegaria davant la Verge del Carme i que dos ciris tinguin flama.
Ningú ho va fer.Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
