Criatura dolcíssima, qui fóres La sola riba forta, un deix d'idea; La mà que entre les meues perdurava!
No sé si m'estimaves: t'estimava I això era tot, i això era prou... I els nostres cossos obraven en llur glòria Criatura dolcíssima, qui fóres...
Érem hostes del bes i la insistència, I et sabia ma carn, meravellada; I argument negador de la nostàlgia! I argument negador de la nostàlgia...
Tenies dinou anys i, a punt la joia, I esperança de mi en les teues galtes. Jo t'intentava noms i altres carícies... Jo t'intentava noms i altres carícies!
Vindrà l'hora de veure dins els versos I algú dirà de mi: heus ací un home Qui moria allarat a clars abismes... Qui moria allarat a clars abismes...
Però, no hi trobaran ta pau, tons muscles, La teua olor complerta penetrant-me! No hi llegiran ton nom amb un bell pànic, Criatura dolcíssima, qui fóres Un deix d'idea... La mà que entre les meues perdurava...Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
