Campanades a morts fan un crit per la guerra dels tres fills que han perdut les tres campanes negres.
I el poble es recull quan el lament s'acosta: ja són tres penes més que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts per les tres boques closes... Ai, d'aquell trobador que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l'alè d'aquests cossos tan joves, sense cap més tresor que el dol dels qui els ploren?
Assassins de raons, de vides; que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts fan un crit per la guerra dels tres fills que han perdut les tres campanes negres.
II.
Obriu-me el ventre pel seu repòs; dels meus jardins porteu les millors flors.
Per aquests homes caveu-me fons i, dins mon cos sí, graveu-hi llurs noms.
Que cap oratge desvetllí el son d'aquells que han mort sense tenir el cap cot.
Obriu-me el ventre pel seu repòs; dels meus jardins porteu les millors flors!
III.
Disset anys només i tu tan vell; gelós de la llum dels seus ulls, has volgut tancar ses parpelles. Però no podràs, que tots guardem aquesta llum i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només i tu tan vell; envejós de tan jove bellesa, has volgut esquinçar els seus membres. Però no podràs, que del seu cos tenim record i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només i tu tan vell; impotent per l'amor que ell tenia, li has donat la mort per companya. Però no podràs, que per allò que ell va estimar, el nostres cos sempre estarà en Primavera.
Disset anys només i tu tan vell; envejós de tan jove bellesa, has volgut esquinçar els seus membres. Però no podràs, que tots guardem aquesta llum i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
IV.
La misèria esdevingué poeta i escrigué en els camps en forma de trinxeres, i els homes anaren cap a elles. Cadascú fou un mot del victoriós poema...Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
