Neixen els astres amb el teu primer batec de cor. Neixen les albes quan amb els teus ulls obres la llum.
Això tens, això sóc: de tant poc, alè immens!
Perquè de nit caces estels, enamorant dofins amb mirallets, al matí t'entristeix veure el teu sostre desert.
Perquè a recer d'una gavina amiga escrius pel cel la llibertat del vol, sents que aquests traç l'han esborrat dels carrers del teu món.
Hi ha una aurora de geranis dins el ventre de la mar; tens la vela blanca hissada fa tants segles.
Perquè en el gest de l'univers aprens la frevolesa del teu cos, oblides que l'univers és només si tu ets.
Perquè sents com la vella dama dansa, ets generós, esperant l'últim pas; sabent que només seràs en allò que els altres guardin de tu.
Hi ha un volcà d'escuma blanca que als vaixells serveix de far: el nodreixen els teus somnis fa tants segles!
Neixen els astres amb el primer batec del teu cor. Neixen les albes quan obres la llum amb els teus ulls.
Neix la Primavera per al goig del teu cos. Neixen les roses perquè els teus dits empaiten colors.
Això tens, això sóc: alè immens, i tan poc!
Per si hi ve la nit, al teu cor, pots trobar estels dins els ulls del carrer. Descobrir en la solitud que només ets si els altres poden ser. Aprendre a fer un niu amb les mans per unes mans sense gest ni escalfor... Trobar, en el coratge, tendresa i, en la humilitat, fermesa,
Neixen els astres... __________________________________________________________
Sé pels antics oracles que ets com un escull jove i valent i que en els teus cabells d'algues i curculles, jo aprendré els camins tan difícils del vent.
Que el teu pit contra la mar, que els teus ulls contra la llum, són només el senyal de la teva Primavera i que encara no tens por del teu orgull.
Jo, adorador de les branques d'olivera, captiu dels ragis del sol, amb una magrana d'estels com a únic present, vinc a tu i despullo el meu pit per encadenar-lo al teu.
Astre d'amor! Mestre de la llum! Llavi rogent d'alba en toc, per qui amb afany visc i sóc!
I és que tant, tant val la vida que el cor meu, teu, no sap viure tot veient que tan, tan curta la seva mida és!
I és així, sí: dol i fira! Però no tens, tinc, millor amiga que aquest fil fi que embasta un espai i un temps tan breu...
Omplo el got de vi amb la llum d'un sol naixent: per tants amics que vindran a enjoiar el nostre present.
Bec pel seu destí, que els hi sigui generós; perquè floreixin, dins ells, somnis que tu i jo avui sembrem.
I és que tant, tant val la vida que el cor meu, teu, no sap viure tot veient que tan, tan curta la seva mida és!
Si és un joc, goig i aventura; si és un plany, guany per a la lluita i un alè ple que ens empeny fins al darrer anhel...
Omplo el got de vi amb la llum d'un sol ponent: per tants amics ara absents que van senyalant el camí.
Bec pel seu ahir, pel coratge del seu gest. Que el riure net dels infants faci el seu repòs molt feliç!
I és que tant, tant val la vida...Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
