L/Lluís Llach/Amor, que m'ets amic (Dedicat a Salvador Allende)
Segueixo el viatge Pel mar de l'afany, Buscant l'amor, amic, perdut Quan tempestes de corbs Esquinçaren la llum.
Avui, llenço la meva àncora Al sorral dels estels; La veig fendir l'enllà del cel Que, com un vell oracle, Espurneja el teu nom. Dormiré al seu recer, Bon amic... Amor meu!
Allende... Allende... Allende, amic!
D'Iquique a Coquimbo. Ets dempeus! De Talca fins Guanguali 1 Sou dempeus... Dempeus!
Dels jardins de Tabarka Et portem gessamí i l'or De l'olivar que, a Delfos, és dels déus; D'Altea, la flor Del taronger adolescent...
Són ofrenes d'amor Pel teu cos malferit; Pel teu cos coratjós d'amant delicat Qui ha deixat llum encesa En el cor dels ardits Que et reclamen avui Amor meu... Bon amic!
Allende... Allende... Allende, amic!
D'Arica fins Temuco Ets dempeus! De Chanco 2 fins Taitao 3 Sou dempeus... Dempeus!
Ets escrit arreu: Dins el cor del destí I, al ventre, Les dones t'hi porten, amic! Tornaran a infantar Una antiga esperança Entre els vells volcans I el mar de pau, Quan la història executi Als qui et foren botxins! Quan els teus t'alliberin Fent-se lliures per fi!
Allende... Allende... Allende, dempeus!
Amor, que m'ets amic D'aquell ahir! Amic, que m'ets amor Pel devenir!
Viatjo pel meu mar D'antics afanys, Buscant l'amor perdut amb tu, amic. I llenço la meva àncora als estels D'oracles que espurnegen el teu nom...Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
