Ara que els meus ulls entreveuen la serenor del meu capvespre, aprenc certesa en la veritat que abans endevinava: Jo només tinc un desig d'amor, un poble i una barca.
De tants ahirs que s'esllavissen, guardo regals que ni esperava: petxines plenes de bells tresors, dolors que em fan mestratge, que amb avarícia d'infant voraç aplego en l'equipatge. Però només tinc un desig d'amor, un poble i una barca:
Desig d'amor per no perdre mai el pler d'enamorar-te; un poble que em deixi compartir la joia d'estimar-se i una barqueta, per si la mar la mort volgués donar-me.
Que amb això em basta si amb mi tinc els astres. Astres càlids que em són lleials, que de nit veig en el cel i, de dia, en tots vosaltres.
I tot passant les Primaveres la vida haurà de despullar-me d'inútils túniques pel camí que duu cap a l'essència; on només cal un desig d'amor, un poble i una barca...
Arribar nu de formes vanes al gest adust que tot ho acaba, havent entès que per tant d'amor la fi vols amagar-me. Llavors, potser si el cos m'ho permet, et deixaré enganyar-me. Me n'aniré amb un desig d'amor, un poble i una barca:
Desig d'amor per no perdre mai el pler d'enamorar-te; un poble que em deixi compartir la joia d'estimar-se i una barqueta, per si la mar la mort volgués donar-me.
Que amb això em basta si amb mi tinc els astres. Astres càlids que em són lleials, que de nit veig en el cel i, de dia, en tots vosaltres.
