La nostra estirp és de titans, i ho dic sense cap prejudici. penseu sinó en la gent, que dia rera dia, sofreix, estima i mor. aquella trista i oblidada gent que cada tarda menja el mateix plat poc amanit de tendresa que es separa per dues cambres, per enyorar els camins que se sap irremeiablement vençuda pel destí. I engendra en els infants, i creix en els infants, i és poderosa i dolça com un arbre com un gran arbre dens i vigorós Que cada primavera treu florida. La nostra estirp, ben cert, és de titans.Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
