Som esclaus dels nostres temps, I així reeixim despertant En somnis sense dignitat, Per bens banals tan desitjats
No prou brau és l'esperit d'aquells Qui desfugen nous destins No prou valents son aquells que, Remunerats són des del menyspreu
Moltes foren les virtuts que amagaren altres ulls, Els de l'espectacle opressor Que ens tem i cohibeix per por
Encadenats a la causa Temptació i possessió dictaminen els valors Esclaus dels nostres bens, En tant que tenim Tan dignes ens convertim, Esclaus en l'esperit
Runes en queden del dubte moral, Educats per no sentir L'alè de l'engany ens complimenta Anant i venint, Som esclaus del nostre esdevenir
El dibuix de l'espiral dels descens definim, Sedats, adormits i de braços creuats, Enfonsant-nos en la mediocritat, Esperant el crit del destí
I és que el temps és lent, Però pas a pas, va facturant, Són els paranys del benestar, Aqui no hi ha lloc per herois, Només per als que abaixen el cap
Com va sent de trist costum, Noves oportunitats haurem obviat Ments lliures, si, però en gàbies d'or, Som esclaus de la modernitatTeksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
