Sento la crida, s' apropa de nou, La llum és tènue, M' agrado tanmateix com el que no sóc, un cop més, Resguardat a la tenebra I és a la llum on ma condició Reflexo exposat aliè a la veritat . Vivint a l' ombra, amagat a la foscor Emparat a l' eixopluc de la por, Jo visc a l' ombra dels meus mals M' atenalla el fet de pensar en rectificar L' evidència, l' hostil enemic a evitar Allunyo tota culpabilitat, I el torbament de la consciència, Un element més del qual m' estimo més no parlar. Em vesteixo, em perfumo, i assumeixo Que dissimulant la vida m'és més pràctica Potser perque admetent ser el que sóc Despullaria l aparença del que em fa sentir més fort
I donat que el meu pensament A ningú més del món escau Me'l guardo empresonat, Ben tancat a pany i clau
Amb plena astúcia desplego Cortines de dignitat Cuirasses indesxifrables Impenetrables Per aquells qui reclamen la sinceritat
Jo visc a l' ombra dels meus mals, El baf del record no em perturbarà, M' amagaré allà on la llum aclarirà Que no em puc veure, Ni tan sols en un mirall
Eloi boucherieTeksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
