Les veus del vent ja han callat i el vermell ha amarat El cel i el sol que ja se'n va, com un cor accelerat Camí i camp són només solcs, la rella els ha esborrat I amb ells han mort tots els records, nostàlgia i realitat I és que no són cinc, sinó quatre, i és que ja n'han passat tres
Quatre dies vivint, quatre dies morint Reclòs del tot i empresonat en un lloc crepuscular Retorna a mi l'antic neguit dels anys que ja han passat Les mans del temps obren els dits llençant-se damunt meu No puc lluitar, no puc guanyar, pressió sempre i arreu I és que no són cinc, sinó quatre, i és que ja n'han passat tres Quatre dies vivint, quatre dies morintTeksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
