VI

Mai no preguntis
qui ets. A cada moment canviaries
dins el mirall.
Defuig els ulls que saben.

VII

Des de quin dubte,
en quin moment les formes
son canviades?
L'aire del vespre calma
el nou dolor dels arbres.

VIII

Càlides aigües
a mars de noms exòtics.
Entre la pedra i l'arbre,
m'ets un vague concepte,
remor suau, paraula

que seguim per països
distants. I mai no diuen
ençà d'enlloc.

IX

Si vols, si penses
la guanyada riquesa
de les imatges,
duràs sense recança
als llavis un somriure.

X

Estiu. La dansa
de joves dones nues
parada dintre
la quietud que vinclen,
pontant al sol, rams d'arços.

XI

El prat, les herbes
s'oferien a l'ample
repàs de nues
formes de dones joves
al bat del sol esteses.

---

Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.