Ja té illa la Villa,
que Menorca és oberta.
I taronja la Cort,
que València es fa el mort.

Com s'endinsa la mar
ofegant per on passa.
Com s'endinsa la mar
per al centre arribar.

Quin estrany enemic
que ens va comprant la historia.
Malaguanyats parents,
us mengen la memòria.

Quina tristesa em fa
veure germans que es venen.
Ja teniu tros de pa.
Poca sang a les venes.

Ja té illa la Villa.
I taronja la Cort.
Nosaltres,
mai no hem volgut Sevilla.
Ni per a ningú la mort.

Mentre tant, meravelles!
Ha arribat a bon port
un llibre de poemes
amb versos i versots:
"cec de tot, a les palpentes
puc llegir sense ulleres.
Pollastres porten crestes.
Primavera, cirera".

---

Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.