Passem, passant amb el que ens donen. Vivim, mirant aquells que viuen bé. Somiem desperts els ous que mai no ens plouen. Dormim, cansats no volent despertar més.
Despertem, emprats, per anar fent món. Morirem matats pels seus directors. Que seran els qui després firmaran la Història.
Quines penques, Senyor! Quina burla mes forta.
I encara es posen forts, i s'encenen de ràbia, i criden contra aquell que després del treball s'atreveix a pensar, sol a casa, i de nit. Ben barrada la porta.Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.