La vida mateixa és una presó pels somiadors. Gàbies d'or per àligues negres. Incomptables dies Sota la penombra dels meus pensaments cullo les pedres que lapidaran el meu ésser. I enterro els meus records sota la cendra dels qui ja hi són.
Quan la mort ens faci endinsar en el món oníric ja no serem sino els altres. I tot serà principi de nou. Desfent la matèria seré un mateix tot. Sentint a través méu, deixaré de saber qui sóc. No seguiré tendències, no obeiré les masses No tindré cor, ni tampoc entranyes. Seré capaç i seré fugaç.
El temps i l'espai seran una anècdota i tot es mourà sota la meva voluntat Es per fi (ara) l'hora dels adéus? com la llum que és aquí, I no vol marxar a cap altre lloc que no sigui amb mi.
Es per mí, que tot torna a nèixer? Es per mí, que tot té una raó de ser. És com despertar en el món real on tot té sentit i res és banal. Quan la mort ens faci endinsar en el món oníric, ja no serem sinó els altres, i tot serà principi de nou.Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.