T'he vist com sempre a l'estació, Somriure net... Avui, de nou Esperes un tren misteriós Que ve de lluny, si és que va enlloc... Tothom et sap i, tendrament, Et filen anys per a fer-te un temps: Quant de temps!
Dius que, a l'andana, no hi ets sol; Viuen amb tu ombres i jocs... Ombres d'adéus sense retorn, Jocs de petons pels benvinguts I, a dalt dels arbres més bonics, Hi niuen els amors ferits Per un tren.
I, amb tu, esperen el senyal de l'arribada d'aire nou... Aire nou... Aire nou... Del pas nou, Del gest nou, Del tren nou Anava bé...
T'he vist de nou a l'estació I, en tu m'he vist, a poc a poc, Buscant un tren misteriós Que ve de lluny, si és que va enlloc... I veig com dormen els adéus, Com neguitegen els retorns Per un tren.
Que, finalment, quan la Tardor Pinta un cel nou a l'estació, Tots esperem el pas d'un tren Que va molt lluny, si ve d'enlloc... Els uns perquè ens arribes tu, Els altres perquè se'ns enduu Aquell tren.
I esperem amb tu el senyal de l'arribada d'aire nou... Aire nou... Aire nou... Pas nou, Gest nou, Del tren nou Que ara va...
I ve cada vespre...
T'he vist de nou a l'estació I, en tu m'he dit, a poc a poc, «Tots esperem el pas d'un tren Quan la Tardor pinta un cel nou.»Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
