Cansat, cansat de fer-me mal, de viure en un engany, cansat de mi, que no sé allibera’m, fugir d´aquest desig que sé que no és per a mi, però no puc evitar.
Cansat d´aquesta soledat, d´haver-me enamorat del pas del temps, que fa caure en l´oblit allò que va ser etern. Cansat de veure-ho clar, però no saber escapar.
No és massa tard per tot allò que és important Estic tan cansat …però he de tornar a començar.
I quan s´aturarà aquest mal que crema i crema tant? Evaporat, que no deixi record d´aquells moments tan bons. Cansat que d´aquells núvols només quedi fum.
No és massa tard per tot allò que és important (per a mi, com ser feliç). Estic tan cansat …però he de tornar a començar.
Només vull oblidar i trencar, no recordar mai més per viure en pau. Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de ser fugaç, de ser real…, perquè no puc existir així. No puc, no és per a mi, tan humà, despullat, que no puc existir, no vull pas fer-ho així. Cansat d´haver somiat…
I quan podré somriure? Quan tornaré a viure? Quin va ser el pecat per sentir aquest desig que no té cap sentit, per viure sense viure tanta soledat?Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
