Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys i encara tinc força, i no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang. I encara em sento capaç de cantar si un altre canta. Avui que encara tinc veu i encara puc creure en déus,
vull cantar a les pedres, a la terra, a l'aigua, al blat i al camí que vaig trepitjant. A la nit, al cel, a aquest mar tant nostre, i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.
Vull alçar la veu, per una tempesta, per un raig de sol, o pel rossinyol que ha de cantar al vespre.
Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys i encara tinc força i no tinc l'ànima morta i em sento bullir la sang. Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys i el cor se m'embala per un moment d'estimar o en veure un infant plorar.
Vull cantar a l'amor. Al primer. Al darrer. Al que ens fa patir. Al que vius un dia. Vull plorar amb aquells que es troben tot sols i sense cap amor van passant pel món.
Vull alçar la veu per cantar als homes que han nascut dempeus, que viuen dempeus i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar avui que encara tinc veu. Qui sap si podré demá.
Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys i encara tinc força, i no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang.
Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.