Sóc el llamp engendrat en el crit, beneït meteorit, d'alguna explosió. Sóc la unió de dos cossos celestes, el Pare i la Mare a l'ull del Senyor. Vinc al món quan la sementera, el blat a l'era, el fruit i la flor. Arrencat del solc sec d'aquella horta, tomàquet, patates, pebrot i meló.
Sóc un pobre pupitre d'escola, pissarra, tarima, cartera i cató. He cantat "Cara al Sol" en el pati, he menjat pa i formatge, i begut llet en pols. Sóc el cos consagrat d'aquell Crist rosari, novena, pecat i perdó. Sóc un pobre corral de gallines, castanyes, alzines, ovella i pastor.
Sóc el que varem ésser ahir, sóc el que vulgui el futur, sóc un desig de tendresa cançó d'infantesa, sóc part de tu. Un mariner sense mar, un extremeny a Madrid, un arbre de Berzocana, la flor de Jara del teu jardí.
Sóc un fràgil murmuri d'abelles, carícia de brisa, dient-me un adéu. Sóc record d'un llarguíssim viatge, família que emigra a una vida millor. Sóc memòria d'aroma de barri, ciutat d'extraradi, de llauna i cartró. Sóc un vers que he llençat al futur, projecte segur, guitarra i cançó.
Sóc el que varem ésser ahir, sóc el que vulgui el futur, sóc un desig de tendresa cançó d'infantesa, sóc part de tu. Un mariner sense mar, un extremeny a Madrid, un arbre de Berzocana, la flor de Jara del teu jardí.Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
