Novembre obria els seus braços i tu nu, com cada matí, cercaves per entre les roques el rastre del teu paradís. On són els ocells d'ales blanques, on és la salvatge remor, on és la memòria marina de escuma i elisi del nord. I mut contemplant la tragèdia recordes quan vares fugir d'aquella Alemania boirosa on res no tenia sentit. Però Manfred què li han fet al mar? que l'aigua s'ha tenyit de mort, que arriben a la platja onades de vergonya que ho embruteixen tot. Però Manfred que li han fet al mar? que t'han atravessat el cor amb llances de misèria l'atlàntica bellesa que ho inundava tot. Novembre obria els seus braços i tu nu, com cada matí, cercaves per entre les roques el rastre del teu paradís. Però qui ha estat capaç de robar-te un somni de mar infinit, la vida banyant-se a la platja i el crit abissal dels dofins. I diuen les bruixes marines que et veuen badar pels esculls, una ombra en tenebres, vestit de nuesa i mar de tristesa al teus ulls.Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
