Tinc la moral per terra des de fa un parell de mesos. No sé què cony em passa, no ho entenc, no m'aclareixo. M'ho prenc tot amb desgana... Solament vull endinsar-me, no pas dins del teu ventre sinó dins de la teva ànima.
Voldria que ho sabessis: no desitjo una altra cosa que estar-me entre els teus braços com un nen quan l'aconsolen, sentir-te tota meva sense intrigues, sense sexe, tal com sento la sang, que em circula per les venes.
No necessito la lluna, l'escuma o la flama encesa. Només em calen dos segons -o tres, o quatre- de tendresa.
A voltes em pregunto si no m'han de fer respecte els anys que tant desgasten els petons i les promeses, així com la sagnia de tant temps sense saber-nos, tant de temps sense veure'ns enllà dels nostres reflexos.
Per això ara necessito, tot i que és demanar massa, sentir que em dius "d'acord" amb una simple mirada. Seré a la teva vora per si haguessis d'espantar-te si sents la por d´estar sols enmig de les galàxies.
No necessito la lluna, l'escuma o la flama encesa. Només em calen dos segons -o tres, o quatre- de tendresa.Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
