Feia dies que els amics em volien treure de casa, i ahir a la nit van arrossegar-me a un nou lloc de pizzes artesanes. Els ha quedat bonic, sona música italiana, hi ha cadires de colors al voltant de cada taula. Algú demana el millor vi de la carta. I al beure el primer glop se'm clava, com la punta d'una espasa, una veu que no esperava. Diria que eres tu, unes taules més enrere, sopant amb algú que no conec. Juraria que eres tu, parlàveu de la feina i rèieu amb aquest algú que no conec. I és tant estrany, i és tant absurd. No goso girar el cap, no vull que siguis tu.
I noto que els amics allarguen la conversa, i parlen de l'estiu, i no sé què de Formentera. Jo només sento una veu, que em desespera. Recordo que eres tu, una foto en blanc i negre, ballant amb bombetes al carrer. Recordo que eres tu, saltàvem la foguera i el món era petit i aquell amor immens. I és tan estrany, i és tan absurd. No goso girar el cap, no vull que siguis tu.
No saps quantes vegades he tornat a aquella taula, i et sento i em giro i vinc a saludar-te. I em presento al noi que t'acompanya, i et dic que et veig molt bé, i et dic que estàs molt guapa. I el món desapareix amb aquella mirada. Quedem la meva por, tu i jo. I veig creuar la vida, i et dic amb veu trencada: "Seria tan feliç si tornem junts a casa".Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
