Ja és negra nit, en calma i fosc, El cant dels grills trenca el vespre silenciós. Udola el vent entre les tombes. Neix de la terra una boira tenebrosa.
Llàgrimes que plouen mullen els freds marbres On brillen llums fàtues que emergeixen d'entre els nínxols dels morts. Sents la remor a l'aire d'ànimes que vaguen Funestes t'abracen i se t'enduen cap a indrets de foscor.
Entre crits de terror i laments de tristor, Pots sentir ensordidor el batec del teu cor. Sents la por i l'horror de l'alè de la mort. El teu cos exhaurit s'esvaeix d'aquest món.
El temps enterra les vivències del passat. A les tenebres sura l'angoixa dels mortals.
Sorgeix la lluna, en un mar d'ombres, Sa llum sorprèn els xiprers entre penombres. Ses murs tenyits de molsa morta, Rere la reixa el cementiri desvetlla el rostre.
Sents la remor a l'aire d'ànimes que vaguen Funestes t'abracen i se t'enduen cap a indrets de foscor. D'ulls buits i sense rostre amb ràbia et destrossen I jauràs a la terra dels morts. Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa. |
|