Aquella terra
de pols i sequeres,
tan aspra i tan bella
i tan lluny del mar,
té somnis de pluja
a l'alba deserta
i és plany per aquells
que l'han de deixar.
Aquella terra
tan pobra i desfeta
per odis inútils,
ja no pot plorar
pels qui ara marxen
i mai més no tornen,
si no és per la fúria
d'un cop de mar.
Aquella terra
té anhels qui s'embarquen
en fràgils pasteres
que van a l'atzar
i, en lloc de la pluja,
té llàgrimes preses
en rius de silenci
que no arriben al mar.
Aquella terra
té anhels qui s'embarquen
en fràgils pasteres
que van a l'atzar
i, en lloc de la pluja,
té llàgrimes preses
en rius de silenci
que no arriben al mar...
Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa. | 