Sé morir i sé viure, sé fer pondré el meu sol. Sé fer mal soc de vidre, soc guspira, estel i carícia. Faig del drama tres muntanyes, faig allò que tots esperen, faig i roures, branques tendres. Soc al terra amb l'herba seca.
És quan dormo que hi veig clar, és la brisa i la marea, és com taronges d'Alcanar. Soc tardors i primaveres. Si m'ensorro fes-ne runes, no m'enterris a l'arena, si és delicte no guanyar, jo no vull aquesta condemna.
I per lliure vull un país, i per seure una vorera. Per somiar, que vens amb mi, per no perdre'm la drecera. Al meu pit un cor sencer, a l'estomac papallones, a les mans fruits d'esbarzer...
I al record les tardes bones, i cançons a mig desfer, el gat vell que m'ha vist créixer o fer el punki pel carrer. Treballar els caps de setmana, i no veure't els feiners: Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.
Pels moments de dubte, pel món que tinc al cap. Per quan era invencible, i la por era un fracàs. Els vells salten les barreres, i tot torna a començar, i els nens seuen a les places.
I nosaltres a aquell bar, i la gent que sempre córrer, avui para a saludar i el meu cor segueix en ordre. Viu de lluites quotidianes, mentre estripa el que fa mal. I l'escalfes si m'abraces.
I al record les tardes bones, i cançons a mig desfer, el gat vell que m'ha vist créixer o fer el punki pel carrer. Treballar els caps de setmana, i no veure't els feiners: Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.Teksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
