Surt el sol, mentre està plovent ens mirem i es congela el temps tant rebel i m'obres les portes del cel.
Hem ballat fins a l'infinit, hem gaudit i ens ha faltat nit, ets la mel que s'escalfa i fon el gel.
El matí m'agrada quan encara no hem dormit, I ens esmorzem a poc a poc dins el teu llit.
La lluna es posa vermella Quan descobreix el teu art. I ens hi posem tant fort que portaríem la vida a Mart. Quan els dos som un, descobrim un món profund, I donem llum a mil ciutats, Vam néixer per ser connectats.
Quan sortim, es quan embogim Ens trobem quan ens perd l'instint. Som dos gats que fugim saltant terrats.
No hi ha port, on poder atracar; un vaixell que no sap on va. Naufraguem i ens deixem endur pel vent. Si ens trèiem la roba és quan tenim súper poders. i per una estona som els reis de l'univers.
La lluna es posa vermella Quan descobreix el teu art. I ens hi posem tant fort que portaríem la vida a Mart. Quan els dos som un, descobrim un món profund, I donem llum a mil ciutats, Vam néixer per ser connectats ImprimirEnvia a un amicPDFTeksty umieszczone na naszej stronie są własnością wytwórni, wykonawców, osób mających do nich prawa.
